Todos con Princinico

Avui us vull presentar a en Nico un nen de 20 mesos que comença a caminar i que no ha deixat mai de somriure.

Es guapo i simpàtic i és el protagonista avui, al blog de sortirambnens. Va néixer el 8 d'abril de l'any 2010.

Té una malaltia que es diu Displasia Metatrópica. Una malaltia desconeguda per molts de nosaltres. Vaig conèixer aquesta història de la mà de la seva mare i tieta que amb un valor sobrehumà lluiten no només per tirar endavant el dia a dia, si no també perquè es conegui la malaltia.

La displasia metatrópica és una malaltia que incideix en 1 de cada 100.000 nens i que afecta als óssos.

" Los niños que nacen con Displasia Metatrópica, tienen inicialmente un tronco largo y extremidades cortas, pero, más tarde, las proporciones cambian, como resultado de las alteraciones de la columna vertebral, que se somete a una cifoescolisis progresiva, con un acortamiento del tronco"

En Nico té el que es diu cifoescoliosis i té afectats la majoria dels óssos del seu cos. Ha de portar protesis, corsé i un seguit d'artilugis per evitar que la cifoescoliosis es faci més gran.

El 22 d'abril se'l van endur el nen a casa. Amb una pila d'informes mèdics i una malaltia poc coneguda. Aquí van començar "Las Aventuras del Princinico Valiente" que podeu seguir en aquest blog:

http://princinico.wordpress.com/

Sempre impressiona veure un nen tant petit amb tants problemes. Sempre impressiona saber que hi ha malalties que encara no tenen cura. A mi el que més m'impressiona és el coratge de la seva mare que lluita cada dia perquè en Nico sigui feliç.

És molt dur lluitar i conviure amb una malaltia com aquesta però crec que l'amor en moltes ocasions pot superar i trencar moltes barreres.

I aquest és un cas d'aquests. Un cas de lluita diària, d'amor incondicional, de voler que tothom conegui aquesta malaltia, de voler que es trobi una cura als óssos d'en Nico, de no perdre mai l'esperança i de fer de cada petita millora, una gran victòria.

Desde sortirambnens un convidem a seguir el dia a dia del Nico al seu facebook;

TODOS CON PRINCINICO

I volem trencar una llança perquè aquestes i altres malalties minoritàries siguin investigades per trobar-ne una cura.

Son només dos minuts!

Resposta de les persones que aparquen en un espai reservat per a minusvàlids: Son només dos minuts!

He arribat a veure una discussió entre una dona amb crosses i amb tot el dret a aparcar en un espai reservat per a persones amb minusvalia i una dona que anava a un Centre Comercial al·legant: "només son 2 minuts"

Havia aparcat en aquest espai reservat,  una persona amb bona mobilitat, bona salut i molt poca educació. I tenint davant una persona afectada hi seguia insistint: "Son només 2 minuts".  Evidentment no va retirar el seu vehicle.

També he vist un seguit d' aparcaments buits en un carrer, i al mig, un espai reservat per a persones amb mobilitat reduïda. Arriba un cotxe sense tiquet i d'una manera gairebé insultant hi aparca.

Ja us ho diré ara perquè no ho intenteu, ja que si els comenteu a aquest tipus de persones incíviques que han aparcat en un espai reservat, la seva resposta és defensiva i sempre hi surt la frase: "Son només dos minuts".

Ho veiem cada dia, a les portes de les escoles, als supermercats, davant les institucions públiques, davant hospitals, farmàcies, ajuntaments.....persones sense cap tipus d'educació que usurpen un espai d'aparcament perquè es troba més aprop d'allà on van i no miren més enllà.

I no els importa, i ni tan sols es qüestionen que una persona que té el dret d'aparcar aquí tingui problemes per moure's i desplaçar-se d'una manera normal.

I aquesta frase: " son només 2 minuts", no es compleix mai ja que sempre s'hi estan més minuts.

I de vegades em plantejo si es manca d'educació, de sensibilitat, de respecte...no ho entenc!

Hem de pensar que aquest distintiu es dóna a persones amb discapacitat que tenen una mobilitat reduïda per diferents raons: malalts cardíacs, gent amb crosses, amb cadira de rodes...i no només hi trobem gent gran sinó també joves, adolescents, adults i nens de tota classe i condició,  i  tenen el dret a aparcar en qualsevol d'aquests espais reservats.

Si a això hi afegim que aparcar en un espai reservat a minusvàlids comporta 2 punts menys al carnet de conduir, podem veure quina classe de persones son aquelles que aparquen en espais reservats: persones amb poc respecte, poca solidaritat, poca educació, molt incivisme i molt egoisme,  entre d'altres adjectius.

És només una reflexió, us portarà només 2 minuts! 

I una altra cosa: si nosaltres ho fem, els nostres fills ho faran quan siguin grans. És aquesta l'educació que els volem donar?

Amics

" Es de bien nacido ser agradecido"

Aquest refrany diu una veritat com un temple.

Avui hem rebut un mail d'una noia que ens segueix (www.sortirambnens.com) i que a més posa en pràctica bona part de les activitats per a nens i nenes que proposem.

Ens ha volgut agrair la feina que fem i ens ha fet un regal: un petit conte que té un títol ben bonic: AMICS

Desde www.sortirambnens.com li volem agrair aquest detall i és per això que hem volgut compartir-lo amb tots vosaltres:

         Vet aquí que una vegada, fa molt i molt temps la lletra A estava molt avorrida, sola i trista. 

De sobte va trobar una altra lletra era la M, tenia uns braços llargs que feien abraçades ensucrades! i a més a més quan lletra M  t’ agafava  suaument feia un so com aquest: -mmmmm! (els nens imiten la M)

La lletra A ja no es trobava tant sola, ni tant trista.

       Un dia tot passejant, es van trobar una lletra molt i molt prima i molt llargaruda! era la I.  

Aquesta lletra era molt divertida, dons quan reia sonava així -jijijiji (els nens imiten amb l’ajuda de la monitora el so de les rialles amb la a,e,i,o,u).

Que bé que estaven les tres lletres, -com més colla som, més ens divertim! van pensar.

        Varen passar els dies, hi ja havia arribat l’ estiu. Es banyaven en un llac i tot jugant no se’n van adonar que s’endinsaven aigua endins  -quina por! van dir  –que farem ara! estaven molt espantades. 

I vet aquí que de sobte van sentir  un -xoofff! molt fort era la lletra C que es va llençar a l’aigua per salvar-les. 

Quina sort!, com que era rodoneta totes les lletres s’hi van poder agafar, estaven salvades.

De tornada a casa, les quatre amigues es van trobar la lletra S era molt presumida i bufona però estava molt angoixada, doncs s’ havia perdut en aquell bosc que hi havia al costat del llac.

Les lletres la van convidar a passar la tarda i que penseu que va passar?

Doncs que totes juntes varem formar la paraula: AMICS

Moltes gràcies Sònia Farran (monitora d'extraescolars a IMAGINA'T). Avui ens hem emocionat amb el teu mail i amb aquest regal tant especial!

Les xarxes socials i la comunicació

Estem més connectats que mai,

tenim més amics que mai, 

fem twits, 

fem posts, 

pengem videos, 

pengem imatges ...

Ens comuniquem més que mai o ens aillem més que mai?

Psicologia Infantil: Treure els bolquers

Si ja és hora de treure els bolquers al vostre fill o filla, des de www.sortirambnens.com, us donem uns consells perquè això sigui més fàcil.

Llegiu l'article sencer AQUÍ

Cuina per fer amb nens i nenes a Sortir amb nens

Dolç o salat? Què us ve de gust?

A www.sortirambnens.com hi trobareu receptes fàcils i ràpides que podreu fer amb els vostres fills i que a més els agradaran.

Experiments per fer amb nens i nenes a Sortir amb nens

www.sortirambnens.com 

Hem inaugurat una nova secció on cada mes penjarem un experiment per fer amb els vostres fills.

Descobriu com amb senzills experiments que podreu fer a casa, entrendreu el per què de moltes coses que ens envolten.

Jugant aprendrem a ser petits científics!

Envia'ns els teus experiments i els penjarem al nostre web.

info@sortirambnens.com

Diada de Sant Jordi

Sant Jordi és el patró de Catalunya i en aquesta diada se celebra el dia de la Rosa i el Llibre, per a molts catalans, el dia dels enamorats.

Tots els carrers i places dels pobles i ciutats catalanes s’omplen de parades de llibres i roses. Tot i que no és un dia de festa laboral, la gent envaeix els carrers per passejar i viure aquesta jornada tan tradicional.

La tradició de regalar roses prové de l’Edat Mitjana. Al palau de la Generalitat s’obsequiava amb una rosa a les dones que assistien a missa a la capella de sant Jordi.

La rosa vermella, símbol de la passió, i l’espiga que l’acompanya, símbol de fertilitat, fa que sigui el millor obsequi per a la enamorada, però actualment també es regala a altres éssers estimats.

Per altra banda, el 23 d’abril és el Dia Mundial del Llibre. Així doncs, a Catalunya, aquesta jornada esdevé el dia dels enamorats on els enamorats es regalen llibres i roses.

Els fills son com els pares?

Diuen que amb les actituds que un nen o una nena té a  l'escola, molts professors saben com son els pares, encara que no els hagin vist mai.

Els fills copien les nostres conductes,  en són una rèplica.

És millor doncs que pensem el què fem, el què diem, com actuem...ja que aquestes actituds nostres es traslladen cap als nostres fills. I si no, mireu aquest vídeo:

La importància de cinturó de seguretat

De vegades creiem que el cinturó de seguretat és una "xorrada". Quan érem petits anàvem tots a la maleta del cotxe, apilats als seient del darrera, sense seguretat, sense pensar en res...i ningú s'alarmava. Eren naturals i normals els desplaçaments massius per anar a la piscina, baixar al riu o anar a casa de.....
Ara les coses han canviat, les normes són diferents però en ocasions fem veure que no és tant important el cinturó..però relament és un estri que ens salva la vida, que protegeix el més important que tenim.

Us deixo un vídeo sense paraules i que expressa molt bé el que representa el cinturó de seguretat a nivell personal i a nivell familiar. Està penjat al you tube com el millora anunci de cinturons de seguretat que han fet mai. Paga la pena veure'l i reflexionar sobre el tema. Al menys cada vegada que pugem en un vehicle, o que hi pugem als nostres fills.

El bebè que mama

Va néixer l'Agost de 2009 a Alacant i es va començar a vendre a les botigues l'octubre d'aquell mateix any.

Semblava que ja s'ho havien inventat tot: el bebè que plora, el que es fa pipí... però no: ens faltava el bebè que mama.

I gairebé dos anys després, la polèmica surt al mercat, però no aquí, no! als Estas Units.

I jo em pregunto: n'hi ha per tant? Què en penseu?

Benvinguts al blog de sortirambnens!

Sortir amb nens és com un mini google infantil on trobareu totes les activitats relacionades amb activitats infantils i familiars per fer dins i fóra de casa.